Cusco, Ciutat Imperial Inca

Cusco, ciutat imperial inca. Principal destinació turística del Perú per tot aquell que vol fer ruta cap al "Valle Sagrado", les rutes cap al Machu Picchu (blog on explica al principi diferents rutes, també hi ha la del Salkantay que no en parla) parada per continuar cap a la Selva del Manu, etc... o bé deixar-se perdre pels molts racons que conté aquesta ciutat.

Cusco (mapa del centre) porta una mica més de quinze anys que rep turisme, i això és nota més que no altres llocs del Perú. De fet, tant sigui temporada alta com baixa, us trobareu estrangers per la ciutat, sobretot la part antiga de la ciutat, el barri de San Blas, situat per sobre la plaça d'armes, on hi ha molts llocs d'acomodació per dormir.

Bé, arribem de bon matí a la terminal terrestre de Cusco (mapa info.), i veiem que ha plogut. Es nota el canvi de zona geogràfica, aquí tot és molt més verd, més muntanyenc i l'altura és nota, sobretot al pujar escales pel barri de San Blas, destinació que anem, tot i tenir apuntats allotjaments, a l'estació de busos, com no ens torna a "avaçallar" gent perquè anem al seu alberg. Estem força petats, i tenim ganes de dormir millor que el bus, o sigui que no regategem gaire, i per 25 soles (6,5 €) tenim un alberg, el Samanapata Confort, ben situat al barri de San Blas (localització google maps) amb esmorzar inclòs, dutxes d'aigua calenta i Internet. Té habitacions de matrimoni, dobles i triples individuals, que ens deixa al mateix preu.

Truquem al guia independent que havia contactat des de Catalunya, per parlar sobre la ruta cap al Machu Picchu (mapa Cusco - Machu Picchu) i decidir si ens interessa el que ens ofereix tant de ruta com de preu per persona. Per uns 150 € ens portarà a fer la ruta de 5 dies pel Salkantay (mapa rutes), la més muntanyenca (pel que veig al mapa, acabem fent la ruta alternativa). Junt amb ell bé el seu germà i un "arrier" de la zona que és qui portarà dues mules per traginar les coses que necessitem. (Un bon blog d'un noi de Sabadell que la va fer!!)

Aprofitem i anem a dinar un menú a un vegetarià molt econòmic per 5 soles (1,3 €) el "Encuentro" al mateix barri de San Blas. Baixem a veure la plaça d'armes (fotos blog), que realment és impressionant i la zona de més marxa de la ciutat per la nit, queda a un costat.

Per la tarda aprofitem per anar a fer ruta pels voltants de Cusco, sobre mateix de la ciutat, hi ha diferents atractius turístics. Has de comprar un bitllet anomenat "Boleto Turístico de Cusco" que et dóna dret durant 10 dies a entrar a diferents destinacions turístiques i veure des de museus, ruïnes, ... del mateix Cusco, i voltants (Tambomachay, Pukapukara, Quenqo, Saqsayhuaman), el "ValleSagrado " ( Pisac, Chinchero, Maras, Moray, Ollantaytambo...). Costa 130 soles (uns 34 €).

Nosaltres vam tenir la sort que ens va acompanyar el guia independent amb el que havíem contactat i ens va explicar sobre la història dels llocs que visitàvem.

Des de San Blas vam agafar uns taxi que ens va costar 10 soles (2 soles per barba) per pujar fins a Tambomachay (unes fonts que són uns manantials on els inques hi feien rituals), a uns pocs kms de Cusco i començar el tour allà, passant pel temple de la Lluna i anar baixant fins a la fortalesa de Saqsayhuaman, que pots recórrer a peu tranquilament. Hi ha unes vistes molt interessants de les valls, i un cop arribats a Saqsayhuaman, pots veure vistes panoràmiques sobre Cusco, que són espectaculars, sobretot quan comença a fosquejar.

Baixem cap a l'alberg. Decidim anar a investigar per sopar. Just a la plaça d'armes hi ha un carrer estret que és diu C/Procuradores, està replet de restaurants, amb una competència terrible per agafar clients. Per 10 / 15 soles (entre 2,6 i 4 €) pots menjar un bon menú per la nit amb pisco sour de regal i tot. Decidim sortir de festa pels mateixos voltants, que és on és concentra el volum de marxa per la nit. Hi ha bàsicament 3 tipus de varietat musical, pel que observo: bars on punxen salsa i música per l'estil, pubs/discos que destrossen cançons barrejant electrònica i reggeaton i trobem un lloc "Ukukus" on fan concerts en directe cada dia i punxen quelcom més rockero aquell dia. El lloc és gran i alt, està guapo, em recorda rotllo squatt; queda al C/Plateros aprop d'un restaurant japonès, el Kintaro.
No hi ha molt més per triar; el lloc on vam trobar la salsa, un altre dia i havia un grup de peluts fent versions de Nirvana, ja,ja!!

Un altre lloc per visitar, és el mercat de San Pedro, un lloc cobert ple de paradetes de menjar i artesania. Replet d'olors i coses curioses pels europeus. Sortint d'allà, just creuar un pont, empalmem amb el barri de Santiago on els dissabtes, durant el matí i fins que es comença a fer fosc, foten com una espècie d'"Encants" de Barcelona. Un mercat de puces anomenat "El Baratillo", tot de gent venent coses pels carrers, legal, il·legal, robat, piratejat, també hi ha botigues pròpies, etc... vas que no t'hi veus de tanta cosa. Ull, sobretot amb els carteristes i el portar motxilla a l'esquena. Recomanen no treure diners davant la gent per pagar el que voleu comprar, sigueu dissimulats i discrets.
Val la pena perdre's-hi, és grandiossíssim, a part surtin d'aquest mercat rotllo "encantants" i anem a parar a uns carrers plens de botigues que venen roba. Resulta que molta ens explica el guia independent, prové de la ciutat de Juliaca, on es pirateja moltíssim. De fet et pots trobar imitacions de xupes i polars Northface per 80 / 100 soles (entre 20 i 26 €) que fan el seu fet.

La veritat, el que no trobis a Cusco en quan a tèxtil, no ho trobaràs enlloc més, ja,ja!! Això sí, surt de la part més turística i veuràs com canvien els preus.

També per aquella persona interessada en fer projectes educatius o informar-se sobre rutes pel la Selva del Manu (mapa ètnic), pots anar a parlar amb la Magda, una catalana de Mataró que porta més de 15 anys vivint a Cusco, que porta Atalaya Perú i et pot recomanar coses, rutes, preus... la pots trobar dins d'un recinte espècie patí interior al C/Arequipa, 251, queda proper a la plaça d'Armes.

Nosaltres combinem Cusco en diferents dies d'estada amb les escapades cap al Machu Picchu i la Selva del Manu (mapa agència), per tant és bo tenir allotjament agafat, sobretot en temporada alta, en baixa no es tan preocupant.

I pels que hagueu de tornar cap a Lima des de Cusco, teniu dues opcions, la cara, l'avió, que per uns 100 € crec recordar t'hi porta amb tan sols una horeta de trajecte, o bé el clàssic del turisme de motxilla, agafar una de les diferents companyies de bus que operen a la terminal terrestre de Cusco, i fer-te entre les 19 hores (mínim) i les 23 hores (màxim) que duren els trajectes directes a Lima, això sí, sempre i quan no et surti cap imprevist mecànic o terrestre, jeje!!
Ah, les companyies a vegades et traspassen a d'altres segons horaris, us ho dic perquè jo tenia que agafar la companyia Ormeño i em van passar a InternacionalPalomino per tema horaris. De fet, no em puc queixar, el bus era força nou i com que es tractava de passar 19 hores a dins, vaig pillar les butaques de classe "business" que hi ha a la part d'abaix del bus. Crec recordar que van ser finalment 140 soles (uns 36 €) per fer el trajecte. Et donen quelcom per menjar, res de l'altre món, però algo és algo... i et passen pel·lícules fins que te n'afartes, jaja!! Pots agafar els seients de classe turista, que no són tan còmodes, per menys soles, però amb el que ja portàvem d'experiència autobusera, ja,ja, vaig optar, ja que era l'últim trajecte i el més llarg, fer-lo una mica més còmode per la meva esquena, jaja!!

Vinga, això és lo que us puc explicar així resumit de Cusco (mapa animat), així a grans trets, hi ha moltes més coses per descobrir, però això ho haureu de fer vosaltres pel vostre compte si hi aneu...

Salut!!

Sr. Crustaci

Puno i el Llac Titicaca

Posant rumb cap a Puno des d'Arequipa...

Deixem la segona ciutat més gran del Perú per traslladar-nos a la ciutat peruana més gran que toca junt amb el Llac Titicaca, Puno. Fem el trajecte amb la companyia Julsa, per 15 soles (uns 4 €). Triguem cap a 6 hores per recórrer uns 300 kms per la carretera interoceànica, parant a la capital comercial de la regió, Juliaca. Una ciutat pel que veiem des del bus, horrible estèticament, caòtica de carrers i gent, i pel que ens van explicar força insegura, sobretot per la nit...

Bé, arribem per la nit i just baixar del bus i entrar a la terminal, una dona ens avaçalla, perquè anem al seu alberg. Després d'intentar escapolir-nos i mirar si ens resultava factible el que ens oferia, descartant els 2 albergs que teníem assenyalats, acceptem proposant-li que pel preu ens inclogui l'esmorzar, fet! per 15 soles dormir i esmorzar, i ens paga el taxi fins l'alberg; ens comenta que surt a la Lonely Planet, almenys és una garantia mínima, jaja!!

L'alberg (ara no recordo el nom, però està al C/ Vilque de Puno, uns carrers més amunt de la Catedral) el porta una parella, la dona de la terminal de busos, la Norma i el seu marit, en Ricardo, un paio molt amable per tal d'ajudar-te en el que calgui, arqueòleg de professió.

L'endemà al matí, esmorzar aviat, i a pillar l'embarcació que ens durà pel Llac Titicaca (mapa). L'horari de sortida de les embarcacions és aviat, crec recordar que et recomanen arribar a les 7:40h. perquè més o menys a les 8h (bueno, els peruans s'ho agafen tot en calma...) s'hauria de marxar del port. Hi ha com 4 oficines de venda de tickets, depèn del recorregut i la destinació que vulguis fer. Nosaltres teníem clar, que volíem ajudar a la gent de les illes, i ens vam informar de quina illa era més agradable de visitar per diferents raons. Pel que vam llegir/ informar, l'Illa d'Amantani era el nostre destí. La pròpia gent de l'Illa és gestiona el transport cap allà; el cost de l'embarcació va ser de 25 soles per persona (6,6 €) + les taxes que t'apliquen al port de 5 soles per barba (1,3 €), total que per uns 8 € vas de Puno a Amantaní i l'endemà et porten pel matí a l'Illa Taquille per retornar per la tarda a Puno.

Primerament et porten a veure les petites Illes Uros (1 horeta de trajecte), molt properes a Puno, que estan construïdes de joncs, anomenats "Totoras", que són també del que fan les seves embarcacions, el terra de l'illot, les cabanyes. Tot i saber que seria una mica com un "PortAventura", en el sentit que és una atracció per entebenar i destinada als turistes explicant ràpidament com viuen les famílies, per seguidament vendre't tot de productes que diuen que fan ells mateix@s, això últim molt qüestionable... Bé de totes maneres, va ser divertit veure una mica tot aquest circ/espectacle. A nosaltres per sort, ens va tocar un illot de joncs força bonic, estèticament parlant sobre la decoració que hi tenien.

Després de visitar un Illot dels Uros, on vam estar-hi uns 40 minuts + o -, continuem el trajecte cap a l'Illa d'Amantani (segons diuen, menys turística que la de Taquille), amb unes 3,5 hores i arribarem. El Llac Titicaca (molt bon blog ruta pel Llac Titicaca) és frontera, entre la part peruana i la boliviana.

Arribem a l'Illa d'Amantani (mapa), on a la mateixa embarcació ens diuen que no cal que ens preocupem, que al baixar al port ens vindrà a recollir una persona que ens portarà a la casa on passarem la nit i conviurem amb la família que ens hagi tocat (sorpresa). Tenen com un sistema de rotació en les diferents comunitats/veïnatges que viuen al l'illa, i no saps mai amb quina família t'haurà tocat. A nosaltres per sort, sols de posar els peus a l'illa (a "El Pueblo"), ens ve a recollir una nena petita , la Mery i ens acompanya a les primeres cases a tocar del port. Entra, crida a la família i fot el camp. Resulta ser una parenta de la família amb la que estarem.

Ens rep la Bethy, una noia de 28 anys, casada amb l'Arturo (que l'endemà ens portarà amb l'embarcació cap a Taquille...) i mare de 3 crios: la RosyMiriam (9), en Jose Armando (8) i en Roy "Chico" (6). Descansem una estona, i anem a inspeccionar la zona, abans de dinar. Tornem i la Bethy ha preparat sopa de quinoa amb verdures i unes patates bullides amb un formatge típic de Puno i tomàquet. Tot molt bo. Realment mirant com viuen i la cuina que tenia la noia, al·lucines que puguin viure com viuen. Les condicions em recordaven aquí la gent que vivia a pagès als anys posteriors a la guerra civil. A la casa no tenien llum, i la cuina era molt precària, però amb lo que ingressen del turisme i un petit negoci de queviures i altres sobrevivien. També, cada família sol fer artesania, que de manera molta astuta et venen després de dinar. Crec recordar, que et costava per dia 30 soles per persona que pagaves directament a la família, el dia que marxaves. I entra tot, dormir i els àpats que facis.

Ens tombem a fer la migdiada i quedem amb la RosyMiriam que anirem a veure per la tarda, abans no se'ns faci fosc, el "Pachatata" (Pare Terra) un turó a dalt de tot de l'illa, on es pot observar gran part de la mateixa, on veus la resta de poblets/comunitats i que per ells és un lloc sagrat, per fer rituals. Pel camí, t'entren nens tocant "La cruz del Cóndor" per llavors demanar-te una propina, i costa treure-se'ls de sobre, saben que som "gringos", ja,ja!! Pujada amunt des d'abaix al port fins a dalt del "Pachatata". La veritat costa un munt pujar, sobretot la primera mitja horeta. El Llac Titicaca està a molta altura i costa respirar, i és nota el cansament a primeres de canvi. Deixant el poblet i enfilant cap al "Pachatata" tot de dones i mainada amb paradetes artesanals, et venen roba i souvenirs a dojo, competència màxima. A dalt unes boniques vistes, amb forces turistes, com no. Hi ha un altre mirador, caminant més estona que és un altre lloc on també hi fan rituals, que és el "Pachamama" (Mare Terra). Aquest queda més lluny d'on som i no ens dóna temps d'arribar-hi. Veiem una bonica posta de sol, que s'amaga darrera del Titicaca per la part que mira a Puno.

Baixem ja de fosc, imprescindible, no endescuidar-se unes lots o uns frontals pel cap. Arribem a casa la Bethy, i al cap d'una estona ens ha preparat el sopar amb el que té, així de simple. Al viure en una illa, han de cuinar amb el que tenen (de tant en quant arriben coses que van a buscar o porten de Puno) o conreen. Sèmola amb verdures i arròs blanc amb més verdures i patates rollo estofat, condimentat amb julivert. Boníssim. De postres una infusió d'una planta aromàtica tipus poliol o semblant, d'una planta que els hi neix arran del camí que hem fet cap al "Pachatata".

Decidim sortir per la nit, hem vist que hi havia algun bar i semblava que feien una petita festa a la plaça major del poblet quan hem baixat. Arribem, i ja no hi ha res, tot fosc, la gent s'ha desintegrat¿?!! anem caminant i sentim com música, arribem a una espècia de local, que és el lloc on hem llegit, moltes famílies, si contractes a través d'agència, et porten, et disfressen amb les típiques vestimentes de l'Illa, et toquen música tipus folklòrica andina i a veure i ballar. Tot massa previsible i turístic. El que m'estranya més, és que el grup són mainada que toquen uns temes i després passen la mà per cobrar. Lleig, ja els podrien pagar els que monten el tinglado aquest. Les birres van cares, però això era d'esperar. observem, riem, comentem i ens hi estem una estona, just per fer unes birrotes i baixar a sobar-la.

L'endemà al matí, ajudem a la Bethy a fer l'esmorzar, el seu home ens ha deixat fets uns pans de farina i toca acomiadar-se dels nens que se'n van a l'escola del poblet. La Bethy ens acompanya fins al port. Ha estat una bona experiència conviure i veure com viuen.

Emprenem rumb cap a l'Illa de Taquille (mapa). Tardarem una horeta, l'embarcació va lenta. Ah, evidentment quan arribeu a Taquille, us faran pagar per entrar a l'Illa, és veu que cada illa té les seves normes i tal, i com que nosaltres anàvem a Amantani... bé, ens volen cobrar 5 soles cada un, al final trèiem el passe per 10 soles els 4.

L'illa de Taquile no té res d'especial en concret i és més petita que la d'Amantani. Fem una espècie de camí de ronda, ja que ens ha deixat en una punta de l'illa i l'embarcació sortirà de l'altre punta en 2 hores o així. Però bé, pel que veiem hi ha temps de sobres. Una caminada vorejant l'illa i veient paisatges, per arribar al centre del poble, a la plaça major, on hi ha l'ajuntament, botiguetes i un local gran on venen artesania típica d'allà. Tot més car que Amantani, perquè Taquille, és la típica destinació del turisme acomodat. De fet, aquí si que hi ha restaurants per menjar.

L'única diferència que veiem respecte a l'illa d'Amantani, és que a la de Taquille, tant homes com dones van vestits típicament amb els tratges i vestits de l'illa. Tot i que són molt "sosos" i més tancats que l'illa veïna. Amb unes hores veus lo que hi ha, no hi ha més...

Baixem a baix al port i toca tornar cap a Puno. Ens esperen unes horetes encara.

Arribem i pillem unes moto-taxis per 2 soles cap a l'alberg d'en Ricardo i la Norma. Ens deixen quasi al centre i acabem de caminar fins l'alberg. Falta poc perquè se'ns faci fosc, però volem aprofitar, per pujar a un mirador que hi ha (foto del final de tot) per veure unes magnífiques vistes de Puno i del Llac Titicaca. El mirador és diu "Kuntur Wasi"(foto). Ens han dit que està en un lloc perillós, habitual d'atracaments als turistes, sobretot no anar-hi sol. Provem sort! Collons, quines escales que hi pugen. Traiem el fetge per la boca, però a poc a poc, ens anem acostumant altre cop a l'altura de Puno. Just quasi a dalt, veiem que baixa un policia, es veu que fan ronda per controlar la seguretat al mirador. Ens comenta que ens acompanya fins dalt a canvi d'alguna propina. Aquí molts és treuen un sobresou fent aquestes coses amb el turisme...

Arribem a dalt i resulta que no hi ha absolutament ningú, pugem a la torreta que hi ha amb un còndor d'estàtua, i podem contemplar unes vistes guapes, guapes. Comença a fosquejar i podem veure tot Puno il·luminat amb el llac de fons. Bonic contrast. Unes instantànees, i baixem, que hi ha gana. Paguem la propina al poli, cap a l'alberg a fotre'ns una bona dutxa i a baixar a sopar i ha sortir de festa una mica. Trobem un bar, que és diu "Positive" (el cartell posa Rock & Reggae), el porten uns xavals joves. No havia vist mai una carta tant extensa de cocktails, uf, un per cada dia de l'any, xd!! Punxen música amb un portàtil i acabem demanant'els-hi per punxar temes que ens molen. Dia complert!!

L'endemà, aprofitem per fer alguna excursió pels voltants de Puno, ja que la ciutat en sí, tampoc té gaires atractius a simple vista. Preguntem a en Ricardo, l'arqueòleg i ens recomana dos llocs menys turístics. Provarem, total, no hi perdem res, i almenys no veurem tant de turista...

Anem a pillar unes "combis" en un barri direcció Cutimbo. 2 soles i 20 kms per arribar-hi...
Ens deixen al mig de la carretera, en una zona amb 4 cases, i al capdamunt d'un turó, hi ha les "Chullpas", una espècie de torres funeràries i vam observar també unes pintures que més que rupestres, sincerament, semblaven fetes per un nen de 4 anys amb dacs, jaja!! Ah, no us ho perdeu, no hi ha entrada ni res, i ens surt un vigilant i ens diu que hem de pagar per pujar allà dalt i veure-les. Indignant pel que són, us ho dic. Nosaltres ferrucus que no volem pagar el preu que ens diu. Al final, regatajant, ens cobra 8 soles pels 4. El lloc no mata, però té unes bones vistes. No sembla que estiguis al Perú, sinó més aviat en algun paisatge d'Arizona o així.

Tornem a la carretera i tenim sort d'enganxar una "combi" que passa al mateix temps que arribem. Anem a tope de gent, i al sostre de la furgoneta, portem tres "llamas", xd!!

Arribem altre cop a Puno, fem un menjar pel barri on ens deixa la "combi" i descansem, per ben dinat agafar una altre "combi" direcció a Chucuito, on haviem de veure uns "falos" (foto) en un recinte, però era un "enganyatontos"(notícia), pagar per veure una "xuminada", en serio. Hem voltat pel poblet, així molt rústic i amb quatre cases interessants. Hem baixat a tocar del Llac Titicaca, on hem vist bàsicament aus: flamencs i ànecs.

Volta a Puno, després de desesperar-nos una mica en veure que totes les "combis" anaven plenes i no paraven en prou feines per pujar-nos als 4. Finalment, pugem a un autobús de línia, ple a rebentar, també.

Arribem a Puno, anem a matar el temps en un bar jugant a cartes, i llavors a buscar les motxilles a l'alberg i pillar un taxi per anar a la terminal i fer nit al bus que ens portarà cap a Cusco. Agafem la companyia Huayrur Tours, que ens recomanen a l'alberg. Ens costa 20 soles i els bus és força còmode en comparació a altres, sobretot pel que fa a seients. Toca dormir-la i despertar-nos a Cusco (webs).

Pròxim Capítol a Cusco: la ciutat imperial dels inques.

Salut!

Sr. Crustaci

Cap Arequipa i ruta pel Canyó del Colca

Molt bé, ho vam deixar aparcat que pillàvem el bus cap a Arequipa. Doncs bé, la ruta d'Ica cap a Arequipa va durar 12 hores ben bones amb un autobús amb olor a suat, ple fins dalt. Vam agafar una companyia que era passable, Romeliza, ens va sortir per 45 soles (12 €). Vam sortir que ja era fosc, per aprofitar una nit al bus; vam sopar una mica del que havíem comprat abans de pujar al bus i a intentar fotre un son, que el trajecte era llarg. De cop i volta em desperto i estem travessant la població de Nazca, on aprop hi ha les mítiques línies de Nazca que es sobrevolen en avioneta (mapa). Nosaltres al final les vam descartar per varies raons...

Un cop passat Nazca, vas baixant direcció el mar, sense deixar en cap moment la carretera Panamericana, i voreges tota la costa, que per altre banda paisatgísticament és ben àrida... Arribes a una població que és diu Camana i comences a enfilar direcció Arequipa per ports de muntanya amb forces curves i pendents guapes. Comença a clarejar i la gent és va despertant. Fem sols una única parada tècnica en tot el trajecte, per esmorzar abans d'arribar a Arequipa. Pel camí ens puja un venedor de productes naturals, que clava la xapa al personal, en 40 minuts ens va explicar tots els mals possibles que pots contraure i de pas t'oferia els remeis per curar-los, és veu que pel que vam anar veient en els trajectes als autobusos, és ben normal que pugin venedors als bus a vendre productes naturals.

Arribem a Arequipa (foto), la segona ciutat més gran del Perú, pel matí. Fora la terminal de bus, hi ha un cartell que et posa el que costen els preus dels taxis segons el lloc de la ciutat on vagis, això ho vam trobar molt bé per tal de dialogar amb els propis taxistes i que no et clavin més del compte. Tot i així sempre s'ha de parlar i regatejar si s'escau. Nosaltres teníem escollits 2 albergs que quedaven al mateix carrer, just passat el centre. Finalment varem anar al Bothy Hostel, (Avinguda Puente Grau) un alberg que portava una noia de Polònia (La Joanna) ajuntat amb un peruà. L'alberg era molt europeu en tots els sentits, i això em va fer recordar molts viatges per Europa d'albergs; em vaig sentir com a casa... No teníem reserva feta, però vam tenir sort que era temporada baixa (tot i que hi havia força gent...) i vam poder agafar una habitació de 4. El preu, era de 26 soles (uns 7 €) amb esmorzar inclòs. Tenen 2 ordinadors amb Internet, taula de billar, dards, mini bar i nevera amb begudes, a dalt una terrasseta amb 2 hamaques, terrat per estendre la roba, un quarto per mirar pel·lícules, cuina pels hostes...

Arequipa té un aire més europeu, potser ho faci un xic la mentalitat de la pròpia gent, pel que m'he informat són molt ells mateixos, amb un sentiment molt propi. Vull dir que es volen diferenciar de la capital Lima. Vindria a ser, per posar un exemple fàcil, com ens passa aquí entre Catalans i la capital d'Espanya, Madrid.

La ciutat, la part més visitable és sens dubte recorre tot el centre, la plaça d'armes i tots els carrers dels voltants, que és l'eix comercial del centre. Lo més curiós, va ser trobar un carrer amb desenes de botigues idèntiques, òptiques, i en un altre lo mateix amb articles fets de pell, i així amb altres oficis o professions. Com aquí molts anys enrere, el carrer de les olles, el carrer dels metges...

Arequipa t'hi pots estar un parell de dies ben bons amb tranquilitat, per descansar i conèixer la ciutat amb calma, no és tan estressant com Lima, sobretot pel centre no escoltaràs tant de clàxon de vehicles. Tenen el convent de San Francisco i el Monestir de Santa Catalina, aquest últim una de les atraccions turístiques per visitar. També tens l'opció de visitar les muntanyes que envolten la ciutat, com és el cas del Misti, aquells que sigueu molt muntanyencs, que també és un volcà. El Picchu Picchu, o el Chacani, uns altres volcans, o més lluny, un estany anomenat Las Salinas. Però nosaltres ens quedàvem més dies perquè volíem fer ruta cap a la Vall del Colca, o el Canyó del Colca. Dit i fet, l'endemà pel matí a la terminal de busos, per agafar la companyia Andalucía, que per 16 soles (4,2 €) et portava cap a Cabanaconde, parant a Chivay, en un trajecte de 5,5 / 6 h. D'Arequipa fins a Chivay, més o menys és la meitat del camí i es fa per carretera asfaltada, que es va enfilant muntanya amunt, per llavors arribar a Chivay, que és així el poble més gran que hi ha per allà, i després direcció fins a Cabanaconde, l'altre meitat, del recorregut el qual vam tardar unes 3 hores per carretera tipus pista forestal, amb unes pendents guapes de cuidado. L'autobús va fent parades a poblets molt autèntics, com Yanque i va carregant a gent autòctona vestida com aquí les nostres àvies dècades enrere. Com que no es molt habitual tenir vehicle per no dir gens comú per allà dalt, doncs tothom fa servir els únics busos que passen per allà, i no és d'estranyar, que l'autobús porti més gent del compte a dins. Fruit d'això, us recomano que aneu molt en compte amb les vostres pertinences, és molt fàcil que us voli alguna cosa, us ho dic per una anècdota que vam tenir al arribar a Cabanaconde que ens va passar al bus.

Cabanaconde diríem és indispensable pel viatger/aventurer que vol fer rutes pel Canyó del Colca (fotos). També té alguns llocs per dormir, com ara 3 albergs que vaig veure, 2 dels quals vam fer nit, una en cada un, per provar a veure que tal, després que sols baixar del bus, els responsables d'aquests 2 albergs d'allà ens entressin per convencens de dormir al seus albergs per un mòdic preu. Val a dir que els dos estan molt bé, pel que ens oferien amb esmorzar inclòs. Com us dic, hi fa molt anar-hi en temporada baixa.

Un és al final del mateix carrer on hi ha el Valle del Fuego Hostal, que són els mateixos propietaris (el nom de l'alberg és diu el Hostal de Pablo) i l'altre els porten una noia belga (la Liv) casada amb un noi peruà (en Lui), el Pachamama, un alberg molt acollidor i a més amb un restaurant molt recomanable portat per ells mateixos. Bona música i ambient. Els preus per dormir amb esmorzar inclòs, el primer alberg per 15 soles (4 €) i el segon per 10 soles (2,6 €); oferta que ens va fer en Lui al baixar del bus per guanyar-se la competència de l'altre, en Pierre jeje!! L'endemà pel matí després d'esmorzar, comencem la ruta pel Canyó del Colca (mapa rutes). Teniu varies opcions de rutes (itineraris).

Nosaltres vam agafar la més alternativa de totes, la menys transitada, la que condueix cap a LLahuar. Tothom sol anar a l'oasis de Sangalle (foto) que queda abaix de Cabanaconde, o el camí que condueix a cap a ell, per la part dreta, que passa per San Juan de Chuccho. Nosaltres vam agafar el de l'esquerra a l'aventura. Sortint de Cabanaconde has de passar pel costat d'un camp de futbol atrotinat i anar tirant. El camí és força pedregós, fins arribar abaix de tot, a tocar al riu, unes 3,5 / 4 hores, depèn del ritme que portis i si pares o no pel camí. Sobretot porteu aigua i o pastilles potabilitzadores de l'aigua, per si heu d'agafar aigua del riu, que no és precisament neta al 100x100. S'ha de creuar un pont de fusta (foto) i llavors teniu unes dos horetes fins arribar a Llahuar, on just abans d'arribar, s'ha de travessar un altre riu, un afluent que empalma amb el riu Colca i que té un altre pont.

Ja haureu arribat a Llahuar (foto hostal), que de fet, només hi ha l'únic lloc on podreu dormir, el Llahuar Hostel que porten en Claudio i la Yola, dues persones que es fan estimar. Dormireu en cabanyes, amb uns llits alts. Tenen uns banys termals d'aigua calenta a tocar del riu, ideals per relaxar-se. Us cuinaran el que hi hagi o si en Claudio pesca quelcom al riu. La veritat és que és un lloc molt autèntic i rústic. El preu per llit a la cabanya ens va costar 15 soles (4€). Penseu que allà no hi arriba cap transport, i s'ha de caminar molt per anar al poble més proper. Així que tot és més car, en comparació a Cabanaconde. També, és molt recomanable que porteu tot lo necessari per anar d'excursió, sobretot un frontal per les nits, ja que no hi ha electricitat i quan comença a fosquejar és indispensable. Bon papeo i cap a dormir-la, que l'endemà ens havíem de llevar molt aviat.

Esmorzem i ens acomiadem d'en Claudio i la Yola. Partim de Llahuar per anar a l'oasis de Sangalle per la part de dalt, passant per Malata. Però pel camí ens bifurquem erròniament i fem uns camins de cabres, fins que veiem que és molt arriscat anar per aquests camins i decidim baixar fins al riu Colca. Un home d'una plantació de Opunties ens veu des de l'altre costat i ens crida i fa senyals. Aconseguim baixar al riu i ens ve a buscar l'home. Parlem amb ell, creuem el riu i ens indica com continuar cap a Cabanaconde. L'home en aconsella que remuntar el riu, no és bona idea, ja que hi ha un moment en el qual ens trobarem molta aigua i no serà possible passar, i agafar camins estrets ens ho desaconsella, ja que és molt perillós. Haurem d'abandonar la idea d'anar a l'oasis de Sangalle i tornar cap a Cabanaconde. A més, anem malament de temps. Fem el camí de pujada, dur, molt dur, degut a les hores que portem i a la altitud que té tota aquella zona del Colca. Hem sortit a les 7 del matí de Llahuar, i arribem just quan comença a fer-se fosc, a quarts de set de la tarda a Cabanaconde. Com unes 9/10 hores caminant, deixant de banda les parades i els descansos breus.

Hem arribat de miracle, ja no ens sentíem les cames, jaja!!! Trinxats a base de bé. Mengem i dormim al Pachamama de muerte. Necessitàvem una bona dutxa, després de l'aventura viscuda. A sobre, pels camins que hem passat hi havia una planta lletosa, que n'hem quedat ben plens i és veu que és xunga i et fa sortir unes ronxes vermelles a la pell, que se't poden convertir en petites butllofes. Vaia tela!!

L'endemà, ens acomiadem de la gent del Pachamama i a esperar el bus a la plaça d'armes. Hi ha 3 companyies que operen a la mateixa plaça. La que vam venir Andalucia, també Transportes Reyna, i la que agafem per horari, Turismo Milagros. Amb unes 2,5 hores arribem a Chivay, ens esperem 30 minuts i reemprenem el trajecte fins a Arequipa. En total unes 5, 5h.

Volta a l'alberg Bothy d'Arequipa, a papejar una mica, relaxar-nos i a dormir-la. L'endemà matem el temps pel centre d'Arequipa altre cop i a la tarda ens n'anem a buscar un bus per anar cap a Puno. Però això en el pròxim capítol, jeje!! Apa, ja teniu per anar llegint!!

Salut!!

Sr. Crustaci

PD: per cert, lo més probable és que al arribar a la població de Chivay amb el bus, us puji una persona al bus per vendre-us un ticket de turista per poder entrar al Canyó del Colca. Val 35 soles (9,2 €), però no el compreu. En realitat no us poden cobrar per entrar al Canyó del Colca. Simplement moltes vegades són gent que treballen per agències i es beneficien fent pagar aquest ticket que no és legal. Hi ha restauradors que diuen que es paga per millorar els camins i altres coses dels pobles del Colca. Nosaltres vam trobar una parella del costat de Barna que ens ho van explicar i que van tenir una moguda amb això. Lo millor és dir que ja el teniu, i si us el fan ensenyar dir-los que no és legal i si es posen ferrucus doncs que els denunciareu a la primera comissaria que trobeu. Solen haver-hi controls del ticket, al punt més turístic del Colca, al mirador de la Creu del Còndor, però no sempre. Avisats/des esteu!!

PD2: Ah, per cert, aneu també molt en compte en quan porteu roba a rentar, us la poden rentar al mateix alberg o també trobareu moltes "Lavanderías". Nosaltres vam tenir una mala experiència amb la "lavandería" d'Arequipa que vam portar la roba. Enrecordeu-vos molt bé del que hi porteu, és fàcil perdre mitjons i tal i per altre banda, ens varen rentar la roba blanca i ens la van tornar tacada com si el bombo de la rentadora tingués òxid i a sobre ens fotia la culpa a nosaltres que la roba "estaba humeda" quins sants collons. Tingueu-ho present!! Sinó està molt bruta, també us podeu rentar la roba a mà, si sols és suor i tal...

Paracas i Oasis de Huacachina

El bus de Lima cap a Ica ens va costar 28 soles (7,3 €) en dia festiu, diumenge. El cert, es que et fan pagar com a turista i a sobre un cop puges a dalt del bus, et diuen que tens uns seients reservats a davant del bus per tu. La veritat, jo els seients els vaig veure força iguals, i ens era igual on ens assentàvem, però va venir un dels nois del bus i ens va fer seure en uns que eren de color vermell. Si això, tingueu-ho en compte, crec que donen privilegis als "gringos" pel sol fet de ser turistes.

La carretera que agafes, és la Panamericana, suposadament la millor carretera de tot el país. Pel que vaig veure, es com si fos una espècia d'autopista, perquè té peatges, però en quan la veus, sobretot sortint de la capital, Lima, és ben curiosa en comparació a les que aquí tenim. Paisatge àrid, amb tot de dunes a banda i banda al fons, pedres... les poblacions que et vas trobant semblen barriades, cases a mig construir, de rajols, la totalitat sense camins asfaltats, brutícia i deixadesa just al costat mateix de la Panamericana. Força desolador la vista. Bé, el nostre trajecte va durar entre unes 3, 3,5 hores. Mireu bé les companyies, no n'hi ha gaires que arribin a Paracas mateix. Pregunteu! La que vam agafar, Perú Bus, et deixa just a l'encreuament de la Panamericana amb Pisco.

Llavors, has d'agafar un taxi, que per uns 5 soles per barba, érem 4, per tant 20 soles (5,2 €) ens va dur fins a Paracas, en uns 15 minuts. Fas el trajecte travessant la ciutat de Pisco, que dóna nom a la típica beguda del país, el Pisco Sour. La ciutat, avui en dia, és un xic perillosa, degut a que va tenir un terratrèmol fa uns anys, i va quedar molt malmesa, prova d'això té 4 carrers asfaltats, els principals i tots els demés, són de terra. Si aneu per Pisco, us recomano amb algú que sigui d'allà, com vam fer nosaltres, sobretot per la nit, sinó mireu d'anar-hi de dia, tot i que actualment no té practicament cap atractiu turístic, a menys que vulgueu sortir-hi de festa, just al costat de la "Plaza de Armas".

Arribem a Paracas, petita població costanera i força tranquil·la, on hi ha dos reclams turístics, un, les Islas Ballestas (las Galapagos dels pobres, que en diuen) on pots observar la flora i fauna marina del lloc. Nosaltres vam veure bàsicament 3 espècies: aus, com el "Guanay" que són una de les principals riqueses de les illes, perquè el seu excrement, el "Guano" és comercialitza com adob molt preuat. També, el Pingüí Peruà i els Llops Marins. Amb una mica de sort i segons la temporada que s'hi va, pots veure quelcom més. Però és força limitat en quant a fauna marina. Quan surts del port de Paracas direcció a les illes Ballestas, voreges un tros de costa, passat un port comercial que tenen, on t'apropen perquè puguis veure i fotografiar, el "Candelabro" un geòglif incrustat amb la mateixa forma, de canelobre (foto).

L'altre lloc visitable, tot i que nosaltres al final vam desistir, és la Reserva Nacional de Paracas. És una zona protegida del Perú per preservar un tipus de flora i fauna silvestre que és concentra allà. El que passa que per recorre a peu, és força inviable, o bé pagues un taxi durant tota l'estona que dura el recorregut des del centre de Paracas i viceversa o bé, crec que de tant en quant alguna "micro" puja cap a la reserva. Això sí, vam tenir la sort d'enganxar 2 dies de ple sol, on podies anar tranquilament en màniga curta i prendre el sol. Tot i que la brisa costanera, sempre té aquell aire fresquet. La població com us dic és molt petita i limitada, alguns "xiringuitos" vora el mar, amb les especialitats del lloc, sobretot peix. Hi petits llocs de queviures amb el que tinguin. L'excursió a les Illes Ballestas amb embarcació costa 35 soles (9, 1 €) + un ingrés d'1 sol per entrar dins del port. Aquest peruans s'aprofiten tot el que poden del turisme, us ho puc ben assegurar. La ruta dura unes 2 hores més o menys, tot i que l'estona per les Illes Ballestas, és aproximadament d'uns 40 minuts. Jo us recomano, a menys que vulgueu desconnectar i relaxar-vos, Paracas amb un sol dia està vist, pel matí aviat les Illes i a la tornada si us interessa la Reserva Nacional, però no té res més. Hi ha un complex turístic entre el centre i anant cap a la Reserva, que està tota destina al turisme ja més acomodat, hotels i demés. Vam tenir una bona anècdota allà, però tampoc crec que sigui per explicar-la per aquí...

Taxi altre cop cap al encreuament de Pisco amb la Panamericana, ja que és el més recomanable i a esperar algun bus que ens porti cap a la ciutat de Ica. Per 4 soles (poc + d'1 €) arribem a Ica. Ciutat caòtica de trànsit. De 2 carrils en fan 3 ells, motos, moto-taxis, taxis, cotxe, busos, gent... CAOS! D'allà només que hi estem el temps just per agafar un taxi a la terminal de bus que ens portarà cap a l'Oasis de Huacachina, enganxat mateix amb Ica quasi bé. Per 8 soles (2 € i poc) fem els 5 kms que hi ha. Huacachina (foto) havia sigut un petitíssim oasi d'aigua, ja fa anys convertit en un mini poblet al seu voltant, actualment artificial, ja que així el mantenen pel turisme. No té cap més atractiu que anar-hi per fer relax, descans en algun dels seus hotelets, albergs... que hi ha.

Nosaltres vam tenir la sort de que el taxista de Paracas que ens va portar parlant, ens va recomanar que anéssim de part seva a l'Hotel Salvatierra i només diguen que anàvem de part del taxista ens tractarien molt bé. I així va ser, ens van arreglar el preu i tot. En temporada baixa, també sempre és millor pactar i parlar les coses, com no. Vam poder deixar les motxilles, banyar-nos en una piscineta, un xic verda tot s'ha de dir, jaja, tumbar-nos a prendre el sol, anar a les dunes a practicar "Sandboarding" amb unes taules molt "cutres" tot sigui dit i anar a fer ruta kamikaze amb el conductor del bugui que li faltava un bull, je,je!! Tornada amb dutxa, tot això per 35 soles (9,1 €) dues hores entre el bugui (foto) i el sandboarding (foto), gens malament, aquí en el nostre país, ens clavarien de mala manera.

Bé, l'oasis, és petit com us dic, i en forma de C, està envoltat de restaurants i hotels, on per 10 soles (2,6 €) vam poder fer un menú al migdia. Vam tenir la sort d'enganxar l'últim tour per practicar Sandboarding i fer la ruta amb bugui, que vam acabar veient com s'amagava el sol, en la bonica posta de sol que vam retratar i que podeu apreciar més avall. Vam pujar al bugui de 9 places, conductor inclòs. Has de pagar una taxa per entrar a les dunes, una de les altres coses que ens va fer entrar en el preu, el responsable de l'Hotel. Enrotllat el paio. En Jorge, el nostre conductor, comença a pujar a tot òstia per les dunes, dunes que tenen una extensió pel que ens va dir, d'uns 160 kms. I allà, vinga a donar voltes, amunt, avall, ara botes una pendent, ara t'enfiles i gires de cop i volta, l'adrenalina et puja a cent i disfrutes com un boig, o passes nervis convertits en por, jaja!! Segurament lo primer! Vas a veure un altre petit oasis, des d'un turonet d'una duna, aquest però totalment assecat, on divises un xic de vegetació. Altre volta pujats al vehicle i a fotre-li gas. El que sí vam veure és que els conductors s'han de conèixer un xic les dunes, perquè com pillis una de pendent pronunciat, podries arribar a bolcar el bugui. Ens porta fins a una duna, i aquí comença la primera pràctica de baixar, fent "Sandboarding". Comences baixant estirat. Divertit, vinga a fer-ne una altre, fins arribar a unes dunes d'una pendent bona, per practicar-ho dret, com si baixessis amb una taula d'snow per la neu, però clar, sense relliscar tan fàcilment. Tens com unes 5 o 6 baixades, més o menys oficials, i ens criden per arribar a temps de veure la posta de sol. Increïble, la veritat, veure una posta de sol, entre dunes, és com si estessis dins d'una pel·lícula de paisatges desèrtics. Una calma i una tranquilitat allà dalt que no us podeu imaginar. Comença a fosquejar i tocar tornar cap a l'Oasis de Huacachina (un blog amb fotos!). Dutxa i taxi de volta cap a Ica. Ara toca l'aventura de 12 hores en bus cap a Arequipa.

En el pròxim capítol us explico més!!

Salut!

Sr. Crustaci